L’exigència

Quan algú comença un procés de treball personal, una de les primeres coses de la qual se n’adona és de com s’exigeix! És gairebé com si sentís una veueta (o una veuassa) que l’empeny insistentment a ser una bona persona, a aconseguir èxits o a ser lleial, entre d’altres coses. Com veieu, aquesta veu no acostuma a tenir mala intenció, però sovint es pot viure com una força ofegant i contraproduent.

Per exemple, l’exigència ens pot portar a fer moltes coses amb l’ansietat de no fracassar, cosa que ens pot fer hiperactius i conduir-nos al burnout. O ens pot empènyer a desconfiar i a voler-ho controlar tot, cosa que ens pot portar al dubte constant i a una ansietat crònica.

Què interessant i divertit seria portar un paperet al front amb la nostra frase exigent! Entendríem tantes coses… i segurament ens relacionaríem molt millor!

La personalitat

Per això l’Eneagrama ens pot ser útil. És un mapa de 9 tipus de personalitat o eneatips que descriu 9 maneres de pensar, sentir i actuar, que les persones desenvolupem per protegir la nostra essència i buscar amor, seguretat i valor.

Des d’aquesta mirada, aquí tens les 9 frases que descriuen millor l’exigència pròpia de cada eneatip (sense entrar en els subtips):

1. El perfeccionista: “Haig de fer-ho tot bé i ser impecable.”
2. L’ajudador: “Haig d’ajudar tothom i no pensar en mi.”
3. El realitzador: “Haig de triomfar i no puc fallar.”
4. L’individualista: “Haig de ser autèntic i profund, mai superficial.”
5. L’investigador: “Haig de saber-ho tot i protegir el meu espai.”
6. El lleial: “Haig d’anticipar tots els riscos i no confiar massa.”
7. L’entusiasta: “Haig de ser feliç, positiu i evitar el dolor.”
8. El líder: “Haig de ser fort i no mostrar debilitat.”
9. El pacificador: “Haig d’estar bé amb tothom i no crear conflictes.”

Amb quines t’identifiques més? Sovint n’hi ha una que predomina, però moltes vegades en sentim més d’una que “ens toca”.

Mort el gos, morta l’exigència… o no?

En diversos enfocaments terapèutics trobem conceptes que representen aquesta veu exigent. En el psicoanàlisi, parlem del superego, que encapsula la consciència moral i l’autoexigència. A la Gestalt, parlem del gos de dalt (top dog), que representa “el que mana” i, per tant, exigeix. A l’anàlisi transaccional, es parla de les veus parentals. I així successivament.

Llavors, què fem amb aquest gos que borda tan fort? Quan comencem a adonar-nos de la seva presència, la tendència natural és voler-lo fer callar. Tanmateix –i si has anat llegint els meus articles potser ja saps per on anem–, el que cal és mirar més a fons i veure:

1. Quina intenció positiva té aquesta exigència.
2. Què fa el nostre “gos de baix” per respondre-hi.

Aquest segon gos representa la part de nosaltres que intenta lidiar amb la veu exigent. Ho pot fer de moltes maneres. Vegem què diu i com actua el gos de baix en cada eneatip:

1. El perfeccionista: “El que faig mai és prou bo, així que millor no acabo res.”
2. L’ajudador: “Jo només vull que em valorin… però ningú m’ho reconeix.”
3. El realitzador: “Si no puc destacar, prefereixo no intentar-ho.”
4. L’individualista: “Ningú m’entén, no hi ha lloc per a mi.”
5. L’investigador: “No estic preparat encara… millor m’amago.”
6. El lleial: “I si em surt malament? Millor no em moc.”
7. L’entusiasta: “Això m’avorreix, passo a una altra cosa.”
8. El líder: “Si em deixo anar, em faran mal.”
9. El pacificador: “No val la pena esforçar-m’hi… tampoc canviarà res.”

El malestar

La insatisfacció i el malestar neixen de la tensió entre aquestes dues parts o “gossos”. Agafem com a exemple el perfeccionista:

• El gos de dalt diu: “Haig de fer-ho tot bé i ser impecable”, perquè així evitaré ser criticat o rebutjat.
• El gos de baix respon: “El que faig mai és prou bo, així que millor no acabo res”, per protegir-me del judici del gos de dalt.

Tots dos, a la seva manera –potser poc afinada–, intenten protegir una part ferida. I d’aquest xoc constant en sorgeix el malestar.

Passes a seguir

Et proposo una seqüència de passos per transformar aquesta dinàmica. Abans de començar, atura’t un moment: connecta amb el teu cos, respira profundament, toca’t el pit a l’alçada del cor i mou-te amb lentitud. La presència corporal és essencial en aquest procés.

1. Gos de dalt – Detecta l’exigència

Pren consciència de cap a on dirigeixes la teva exigència. Si no ho tens clar, parla amb algú proper (parella, família, amistats) i pregunta-li què creu que exigeixes als altres.

Sovint exigim als altres allò que ens exigim a nosaltres mateixos: que tot estigui en ordre, que ningú s’enfadi, que tot estigui planificat…

Pren nota de què et dius i com et fa sentir.

2. Gos de baix – Observa com reacciones

Quan sents aquesta exigència, com respons? Acciones immediatament? O potser ho evites?

Depenent de la personalitat, aquí poden aparèixer la mandra, l’apatia, la tensió corporal, la procrastinació, l’aïllament…

Pren nota de com t’expresses internament i què sents.

3. Representació – Dona’ls forma

Posa nom als teus dos personatges interns. Poden ser persones reals, personatges de pel·lícules o qualsevol figura simbòlica.

Amb calma i intimitat, representa’ls amb dos ninos o objectes. Fes l’exercici de “posar-te a la pell” de cadascun: primer l’exigent, després el que evita o saboteja.

Llegeix les notes que hagis pres i observa si pots connectar amb les emocions o necessitats que els mouen.

4. Representació II – El tercer personatge

Ara escull un tercer personatge que representi la teva part sàvia, la que pot mirar amb amor i comprensió tant el gos de dalt com el de baix. Aquesta part no jutja, sinó que integra.

Des d’aquest lloc, observa la dinàmica entre les dues veus. Què sents? Què necessites realment?

5. Intenció – Què volen protegir?

Pregunta’t: quina és la intenció positiva de cadascuna d’aquestes parts?

Totes dues intenten protegir-te d’alguna manera. Si pots, agraeix-los la seva funció, encara que sigui imperfecta.

6. El pacte – Decideix com vols relacionar-te amb tu mateix

Des d’aquest espai més centrat, proposa’t un pacte amb tu mateix:

• Com vols afrontar les teves exigències?
• Com vols cuidar-te quan aparegui la veu que et critica o la que s’enfonsa?

Busca un punt mig entre l’exigència màxima i el sabotatge total. Escriu aquest compromís amb tu mateix.

7. L’amabilitat – Tracta’t amb compassió

Recorda’t que aquests personatges poden ser molt durs, però si els tractes amb amabilitat i respecte, la seva energia es pot transformar.

El que abans era exigència i bloqueig, es pot convertir en força creativa, claredat i direcció.

Per acabar…

L’exigència no és l’enemiga. És una veu més. Vol protegir-nos, assegurar que siguem estimats, reconeguts, acceptats. Però quan pren el control i silencia altres parts de nosaltres, ens allunya del que realment necessitem.

No es tracta de fer-la callar, ni tampoc de lluitar contra la veu que s’hi resisteix. Es tracta de posar consciència, d’obrir espai per escoltar-les des d’un lloc més compassiu, i així poder recuperar claredat i energia.

Aquest camí pot ser profundament alliberador. I encara que a vegades pot resultar confús, no cal recórrer-lo sol. A la consulta, acompanyo persones que volen entendre millor aquestes dinàmiques internes i trobar una manera més amable i autèntica de relacionar-se amb elles mateixes. Si t’hi has sentit reflectit o reflectida, i creus que t’aniria bé un espai per explorar tot això amb més profunditat, pots escriure’m i en parlem.