Aquest és el primer d’una sèrie d’articles dedicats a l’adolescència enfocats a pares que es veuen desafiats per l’acompanyament als seus fills o simplement estan encuriosits per aquesta etapa evolutiva. Aquests articles es basaran en gran mesura en l’excel·lent “Adolescència, l’edat de la potència” de la Evania Reichert així com “Infància, l’edat sagrada” de la mateixa autora; llibres que recomano fervorosament sobretot per a pares.
Adolescència com a fase de vitalitat i creixement
Socialment, potser per por a la potència adolescent i allò que ens mou en nosaltres, s’acostuma a titllar a la persona adolescent amb molts adjectius despectius. La IA em proposa els següents:
Rebel, irresponsable, immadur, egoista, provocador, maleducat, inestable, dramàtic, desagraït, apàtic o excessiu, influenciable, desobedient, intens, conflictiu, impulsiu, mandrós, desordenat, volàtil, capritxós.
En canvi, tot sovint, ens costa veure l’altra banda:
Vital, intens, sensible, creatiu, curiós, valent, explorador, autèntic, apassionat, amb gran capacitat de canvi, buscador de sentit, idealista, espontani, crític, resilient, relacional, amorós, transformador.
La invitació és a mirar l’adolescència com una fase de vitalitat, potència i creixement per poder acompanyar-la des de la comprensió, la contenció amorosa i la mirada atenta i respectuosa que afavoreixi l’autonomia i el desenvolupament saludable de cada jove.
L’adolescència com a finestra d’oportunitat
L’adolescència comença abans i també acaba més tard del que ens pensem.
La fase inicial es dona aproximadament entre els 10 i els 13 anys i és quan es produeixen canvis corporals i emocionals profunds.
La mitjana que es dona entre els 14 i 17 anys ve marcada per la recerca d’identitat, la impulsivitat i el pes del grup.
L’adolescència tardana arriba fins els 25 anys i aquest jove adult té més autoregulació, responsabilitat i autonomia.
Durant tota l’adolescència, molts adolescents poden reviure i posar a prova experiències tan positives com negatives viscudes durant la infància i fins i tot abans.
Afortunadament, en paral·lel, s’obre una finestra d’oportunitat per processar i transformar aquestes vivències amb consciència, suport i afecte.
Al mateix temps, la intensitat i la curiositat pròpies de l’edat poden exposar-los a situacions de risc, estrès o conductes poc saludables.
Per això, l’acompanyament familiar atent i afectuós és fonamental per ajudar-los a créixer de manera segura i equilibrada.
La biologia del cervell adolescent
Fem un petit incís de la biologia del cervell per entendre el desenvolupament de l’adolescent.
El cervell funciona gràcies a unes substàncies químiques anomenades neurotransmissors, que actuen com a missatgers entre neurones. Ens fixarem en tres d’elles: la noradrenalina, que ens manté alerta i desperts; la dopamina, que ens impulsa a actuar i buscar noves experiències; i la serotonina, que influeix en com gestionem les emocions i l’afectivitat.
Durant l’embaràs, un ambient afectuós i segur contribueix al desenvolupament saludable del cervell del nadó, modulant circuits emocionals i afectius, en què la serotonina juga un paper important.
Amb el creixement, la dopamina es fa cada vegada més important, afavorint la motivació, el joc, la curiositat i l’aprenentatge. Entre els 6 i 12 anys, la dopamina acompanya la cerca d’acció i la socialització.
A l’adolescència, els circuits dopaminèrgics arriben al seu pic, fent que els joves se sentin atrets per experiències noves, emocionants i estimulants. Cal tenir en compte que si la motivació i impulsos derivats de la dopamina no són equilibrats amb suport afectiu i entorns segurs (serotonina), l’adolescent pot experimentar més estrès i vulnerabilitat a conductes de risc o addiccions.
Al mateix temps, al llarg de l’adolescència es desenvolupa el control executiu que comprèn la capacitat de gestionar impulsos, planificar, prendre decisions, regular emocions i desenvolupar empatia. Aquestes habilitats es localitzen principalment al lòbul prefrontal i es van consolidant progressivament amb l’edat i l’experiència.
Com a mare/pare que puc fer jo?
- Acompanyar la persona adolescent des del recolzament emocional, l’afectivitat i la calma– serotonina- l’ajudarà a gestionar la desorganització pròpia de l’edat i actuarà com una vacuna contra els possibles efectes nocius de l’excés dopamínic.
- En les primeres fases de l’adolescència, caldrà poder contenir i posar límits amorosos fins que el lòbul prefrontal hagi madurat prou per prendre decisions i guanyar autonomia.
- La dopamina és fantàstica perquè produeix aquesta sensació de potència per afrontar qualsevol repte, però al mateix temps pot exposar-los a addiccions, pantalles o situacions de risc. És important, des del suport afectiu, promoure l’autoresponsabilitat i l’autocura en els adolescents.
- La desorganització interna pròpia de l’edat requereix solidesa, comprensió i organització externa per part del nucli familiar, per tal que aquest moment sigui evolutiu i segur.
Invitació: Acompanyar un adolescent no és senzill i sovint desperta ferides pròpies que mereixen ser revisades. L’acompanyament terapèutic per a pares és un espai segur on explorar els reptes que estan vivint, comprendre millor els processos de l’adolescent i descobrir com el nostre suport pot transformar els desafiaments en oportunitats de creixement. No es tracta de rebre instruccions, sinó de guanyar claredat i confiança per acompanyar l’adolescència amb afecte, calma i autoritat interior. Per més informació, em pots contactar aquí.