En aquest article de la sèrie sobre l’adolescència (basada en la mirada i els llibres d’Evania Reichert), m’agradaria parlar-ne des de l’adult que mira enrere i que pot veure el procés de construcció de la seva identitat. Moltes creences, conductes i sentiments d’avui s’entenen millor si es miren des del prisma d’aquesta important fase del desenvolupament. Així mateix, per aquells amb fills adolescents, podreu posar context al dia a dia des de la mirada del desenvolupament de la identitat.
Però, per què és important això? Doncs, per poder apreciar què és allò que porta a un adolescent a convertir-se en un adult complert. L’adolescent passa en aquesta fase per una forta reorganització interna i, si tot va bé, li pot permetre reconèixer la pròpia singularitat per així comprometre’s com a adult en les seves eleccions vitals. Si aquest procés s’estanca, això pot dur a reptes que es manifesten durant tota la vida, en alguns casos, en forma d’ansietat, depressió o conductes addictives.
La crisi de l’adolescència
Les crisis adolescents es veuen sovint des del món adult com una fase que-s’ha-de-passar i que pot ser molesta per aquells que conviuen amb adolescents. Cal però reformular o reinterpretar aquesta idea per entendre que es tracta d’un període amb grans repercussions per tota la vida. És un moment vital que cal transitar el millor possible per què és crític per l’aparició de noves habilitats fonamentals pel desenvolupament de la persona. De vegades, el procés de crisi i resolució de la identitat es queda penjat en cercles viciosos paralitzants que interrompen l’evolució cap a la maduresa la qual cosa pot indicar que queda algun aspecte del desenvolupament infantil per integrar.
Com a adult que mires enrere a la teva adolescència, et convido a mirar amb compassió a aquell adolescent i els reptes del qual potser encara ressonen avui en dia.
Professió, relacions i ideologia
La construcció de la identitat durant l’adolescència s’articula al voltant de tres grans eixos: l’àmbit professional, les relacions d’amistat i afectivosexuals, i la ideologia.
D’una banda, situar-se en el món laboral és un pas clau del procés de maduració. No es tracta només d’aconseguir, amb el temps, autonomia econòmica, sinó també de començar a comprometre’s amb una direcció vital concreta. En aquest sentit, els últims anys de la infantesa i els primers de l’adolescència són especialment importants per a la formació de la identitat professional.
D’altra banda, la manera com s’han viscut les relacions familiars durant la infantesa —amb més llibertat o més repressió, amb vincles segurs o amb conflictes entre els pares— influeix directament en la facilitat o dificultat que tindrà l’adolescent per relacionar-se amb els iguals, tant en l’àmbit de l’amistat com en el de les relacions afectives i sexuals.
Finalment, l’eix ideològic inclou els valors, la cosmovisió, les creences i el sentit ètic que orienten les decisions i les accions de l’adolescent. Per això és essencial que, al final de la infantesa i a l’inici de l’adolescència, es fomenti la capacitat de reflexionar, construir criteri propi i expressar la pròpia opinió. Quan aquest procés no està prou acompanyat, alguns adolescents poden tenir dificultats per saber què pensen o per defensar-ho, i quedar excessivament influenciats per la ideologia dominant del grup d’amics, fins i tot quan aquesta és potencialment tòxica.
Et sents reflectit en algun punt esmentat?
Fases de la construcció de la identitat
A continuació, podreu veure les 4 fases o estats (segons els màxims exponents sobre aquest tema: Erikson i Marcia) de construcció de la identitat.
Mentre ho llegiu, us convido a reflexionar si vàreu transitar aquella fase i com va ser per vosaltres. Penseu que és possible quedar-se en una de les fases i arribar a l’adultesa sense haver assolit la identitat realitzada.
Dispersió de la identitat. En aquesta fase, la persona no es compromet gaire ni busca fer canvis significatius a la seva vida. No es preocupa pel futur ni té una opinió clara sobre gairebé res. Podríem dir que adopta una actitud autocomplaent i sovint respon amb un “no ho sé”. En conjunt, és una fase normal dins del procés de construcció de la identitat; però, si s’allarga més enllà de l’inici de l’adolescència, pot indicar dificultats en el desenvolupament, sovint relacionades amb experiències no resoltes de la infància.
Execució. En aquesta fase, l’adolescent comença a prendre decisions, però ho fa principalment empès per la família, l’entorn social o les expectatives externes. No hi ha una elecció realment personal, perquè encara no sap què vol de veritat. Per exemple, pot decidir estudiar un grau universitari perquè “és el que s’ha de fer” o triar uns estudis concrets en funció del que recomanen els altres. Si el pare és metge, ell també “ha de ser” metge; si falten diners, es posa a treballar del que sigui per subsistir, sense plantejar-se alternatives. És una fase socialment ben valorada, perquè sembla que la persona avança i s’encamina. Tanmateix, si no es transita cap a la fase de moratòria o crisi, aquesta manca d’elecció pròpia pot passar factura dècades més tard en forma d’ansietat, depressió o conductes addictives. En aquest punt encara no hi ha crisi, perquè la persona adolescent no s’ha qüestionat què vol; la identitat no està resolta, però ja s’han pres decisions sobre professió, parella o ideologia.
Moratòria. En aquesta fase es manifesta la crisi d’identitat pròpiament dita. La persona adolescent inicia una cerca per descobrir què li agrada, qui és, com vol viure, quina relació vol tenir amb la sexualitat o amb el món. És una etapa d’experimentació que permet conèixer-se millor i prendre decisions, els resultats de les quals afavoreixen un autodescobriment més profund. A través de les experiències i els aprenentatges, la persona pot anar madurant una identitat pròpia. En el millor dels casos, aquesta fase s’estén des de l’adolescència mitjana fins a l’inici de l’edat adulta.
Identitat realitzada. En aquesta fase, la persona ja sap com vol viure, qui vol ser i es compromet amb el seu propi camí. Per arribar-hi, ha hagut de travessar la crisi de la moratòria. Ara se sent més segura, inspirada i amb una direcció vital clara.
Com és llegir aquestes fases per tu? Fins on vas arribar en la teva adolescència? Això explica alguna cosa sobre la teva vida adulta actual?
Incís personal
Aquí em permetré parlar de mi com a exemple de construcció de la identitat professional. Durant l’adolescència, només vaig completar dues fases: la dispersió de la identitat i l’execució. A causa del meu desenvolupament a la infantesa i de les creences familiars sobre el treball i els diners, vaig seguir el camí d’estudiar una enginyeria, perquè era el que tocava fer.
Una part de mi seguia els dictats socials i familiars, mentre que una altra ja intuïa que el meu camí no anava en aquesta direcció. Malgrat tot, intentava prendre decisions que tinguessin en compte ambdues parts, fins que, ja entrada la trentena, aquesta tensió es va fer evident en forma de crisi i va deixar clar que el meu camí era un altre.
L’estat de moratòria que no vaig poder viure a l’adolescència el vaig transitar a l’edat adulta. Afortunadament, avui, amb cinquanta-un anys, puc mirar enrere i sentir que la meva identitat professional està realitzada. La psicologia, l’acompanyament terapèutic i de coaching a persones i equips son la meva passió.
I per tu? Com ha estat?
Apunts finals
Espero que mirar enrere utilitzant el mapa de la construcció de la identitat pugui portar-te a comprensions que et permetin transformar les vivències passades en recursos per al present. Què et va ajudar a l’adolescència? On et vas interrompre? Aquestes preguntes no serveixen per jutjar el que va ser, sinó per entendre com s’ha anat configurant qui ets avui i, des d’aquesta comprensió, poder abordar els reptes del present i del futur.
Invitació: Aquest text pot despertar ferides pròpies que mereixen ser revisades. L’acompanyament terapèutic és un espai segur on explorar els reptes que estàs vivint, comprendre millor la teva biografia i descobrir com el meu suport pot transformar les dificultats actuals en oportunitats de creixement. Per més informació, em pots contactar aquí.