Avui voldria parlar de com presento la meva aproximació a la psicoteràpia a un nou client. Amb el temps, m’he adonat que comprendre, encara que sigui de manera bàsica, el model terapèutic ja pot generar un cert alleugeriment en el client. Aquesta comprensió inicial li permet començar a desidentificar-se de les seves dificultats i obrir-se a l’esperança de sanació, que comença a albirar-se des del primer moment.
Normalment, explico que treballo des d’aquestes perspectives.
Teràpia humanista
D’una banda, entenc les persones com éssers vius que tendeixen a l’autorealització: a créixer en tots els sentits i a viure de manera plena i creativa, sempre que les circumstàncies ho permetin. Quan aquest procés es veu interromput, poden aparèixer dificultats que es manifesten com símptomes físics o psicològics. En aquests casos, la teràpia esdevé un treball de presa de consciència, que ajuda a identificar aquestes interrupcions, i de responsabilitat, que facilita fer-se càrrec de la pròpia història. En aquest procés, el terapeuta actua com un facilitador, oferint presència i una actitud apreciativa.
Sistemes de família interna
Aquesta aproximació terapèutica considera que la nostra psique, al llarg del desenvolupament (des de la concepció fins a l’edat adulta), tendeix a fragmentar-se en diferents parts a causa de les ferides traumàtiques del passat. El treball terapèutic, en aquest cas, segueix una lògica semblant a la teràpia humanista: es tracta de prendre consciència de les diferents parts —una mena de subpersonalitats— que emergeixen i “prenen el control”. Aquestes parts es manifesten en forma de conductes, sentiments, pensaments o creences. A la pràctica, es poden observar com veus internes, somnis, imatges, sensacions físiques o símptomes. Les parts no actuen de manera aïllada; sovint interactuen entre si, formant aliances o enfrontant-se. Estan fortament motivades a continuar la seva existència, ja que van aparèixer per respondre a necessitats o situacions del passat. Per tant, això fa que estiguin desajustades, no responguin a les necessitats de l’actualitat I ens dificultin el nostre desenvolupament. Comprendre aquest funcionament permet integrar-les des d’una nova comprensió I avançar cap a un major equilibri.
Teràpia Sistèmica
La teràpia sistèmica és un enfocament terapèutic que es basa a entendre les persones en el context de les seves relacions i dels sistemes en els quals estan immerses, com ara la família, la parella, els amics i fins i tot el lloc de treball. Des d’aquesta perspectiva, es considera que el problema no és únicament individual, sinó que les dinàmiques i les interaccions dins d’aquests sistemes influeixen directament en el benestar de la persona.
Observar els sistemes en què estem inclosos ja té un efecte esperançador en les persones, perquè:
El problema necessita ser reconegut i comprès dins del seu context més ampli.
Un altre aspecte rellevant que també es treballa en la teràpia sistèmica, especialment des de l’enfocament de les constel·lacions familiars, és la connexió amb el nostre llinatge familiar.
Les ferides traumàtiques no resoltes dels nostres avantpassats —especialment pares i avis— poden influir en el present sense que en siguem plenament conscients.
Aquest enfocament ens convida a explorar aquestes connexions i a trobar un nou equilibri dins del sistema familiar, promovent una major comprensió i benestar.
L’ésser i la presència
Un aspecte central d’aquestes tècniques és que consideren que hi ha quelcom que transcendeix les parts o les dificultats que puguem viure. Aquest “self” (però també anomenat ésser, ànima o jo essencial) és una dimensió essencial que forma part de tots els éssers humans. No es tracta d’una part concreta de la persona. Està més enllà dels conflictes i les lluites internes. És una qualitat profunda dins la nostra psique, que contempla i sosté tot el que som des d’una presència incondicional, lliure de judicis i biaixos. Quan “estem en self” ens connectem profundament amb els altres i amb la vida en general.
La psicoteràpia és un acte de presència compartida, on el terapeuta, connectat amb el seu propi “self”, evoca i desperta el “self” del client, obrint el camí perquè aquest aprengui a acompanyar i sanar les parts ferides del seu ésser.
Darrere aquesta última frase rau la raó de per què em dedico a aquest ofici.